RECORDA: EL JOC CAL QUE SIGA ORIGINAL, INVENTAT PER TU
Estructura de les normes d'un joc:
NOM DEL JOC
- Materials
- Edat dels jugadors
- Nombre de jugadors
COM ES JUGA ( REGLES DEL JOC ):
Recorda incloure una imatge del joc i els aclariments que consideres necessaris.
Disposes de la rúbrica per comprovar si has fet un bon treball abans d'entregar.
A per feina !!!!!
( clica a les sis activitats de múltiples i divisors i a les de divisibilitat )
( fer activitats i avaluació de la unitat 1 i 2 )
Com que participem als Premis de la mar, caldrà anar inspirant-se en aquest recull de poemes. Recorda ... sols inspirar-se, no copiar. Us animeu ? Ja hi ha qui ha fet el seu poema
Si t’agrada la mar
no la vesteixis amb estèrils disfresses
ni amb maquillatges d’anunci de l’Oreal,
deixa-la ressonar tal com balle, al natural.
Si t’agrada la mar
no li demanes menys remor d’aigua
si agitada s’aixeca a l’albada,
ni mar de capa si bonança d’onades.
Si t’agrada la mar
no li demanis més tons de blau marí
simplement acaricia-li la cara i la figura
prova de palpar-la en la seva senzilla complexitat.
Si t’agrada la mar
i la deixes ser com és
ella mateixa, per sí sola,
et descobrirà qui és.
Si t’agrada la mar,
no la vulguis mai fer teva
no la vulguis dur a cap port:
si
de debó t’estimes la mar
Ella, de nit, et vindrà a buscar,
serena i arrissada,
per acompanyar-te a alta mar.
Carmen Moreno
Aquest mar que sabem
Aquest
mar...
Quantes càndides criatures s'endú
de la ciutat, a
l’hora més tènue del capvespre?
Quants nins clamen al bosc
llunyaníssim del mar?
Es perderen al mar i ploren, jo ho sé bé.
(Jo
sé bé que hi ha dones
en la platja, que prenen amb els dits
cada ona
i l’alcen, com si fos un cobertor primíssim
i
poguessen trobar el goig íntim del fill.)
El
mar és com el pati d’un col·legi, un solar,
el cel ample
que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i
sense voravies.
El mar és l’ombra humida del Paradís. El
mar...
(Tornarem
altre vespre i tot serà distint.
Veuràs tu com Déu fa que
tot siga com vols.)
"Què
quiet,
què estrany que queda
l'aigua avui en dia,
no
és bo que l'
aigua
estigui tan quieta així".
Saltant onades
Saltant
onades
esclat d'adrenalina
jugant a viure.
Mar furient
Mar
furient
combat de vent i escuma
Gavines
aigua endins
volen d'onada a onada
EL PEIX
Tens
la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot
nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la
verdor dels pins,
la blavor del mar.
l'onada
s'alça i cau
cau
cau
l'onada
trenca
arran
de sorra tu i jo
qui
quina sorra
quina onada
el
vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira
que s'apaga
el vent
l'aigua
el vent
l'onada
s'alça i cau
cau
cau
cau
l'onada
El
moixet es passejava
per la vorera de mar
i s’aturava a
mirar
un peix petit que nedava.
vénen a morir a la vora
inclinada de la
platja.
Entre la multitud d’estels
en trio un de
més brillant
que és situat cap a l’esquerra.
Quan
el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té
vergonya encara
i no vol que l’estimada
sigui vista, al
ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la
lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i
ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la
mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les
galtes
i un sospir d’enamorada
mou les barques mar
endins.
CANÇÓ
D’ANAR A NEDAR
Xip, xap, xip, xap,
tots a
l’aigua,
tota a l’aigua.
Xip, xap, xip, xap,
tots
volem venir a nedar!
Xip, xap, xip, xap,
ai, que em
mullo,
ai que em mullo.
Xip, xap, xip, xap,
ai que em
mullo tot el cap!
Xip, xap, xip, xap,
no
m’esquitxis,
no m’esquitxis,
Xip, xap, xip, xap,
perquè
estic molt constipat!
BARQUES
I ESTRELLES
L'estrella es mirava
a l'aigua del
mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre
va caure
i al fons se'n va anar
perquè la
cridava
l'estrella de mar.
Caragola,
conta
́m coses de la mar,
dis-me-les a cau d ́orella,
però no
em faces plorar.
Rossos cabells, blaus els ulls,
nacrada
carn, rialler...
El recordes, mariner?
Caragola,
vull
escoltar la remor
que tu gaudeixes al si,
de la
blavor
Rossos cabells, blaus els ulls,
nacrada carn,
rialler...
El recordes, mariner?
ÍNDEX TEMA :
EDAT CONTEMPORÀNIA( Segle XVIII fins ara ):
Segle XVIII:
1.1. Revolució industrial a Europa ( pàg. 92 – 98 del llibre de text )
1.2. La industrialització a Espanya ( pàg. 102-103 del llibre de text )
Segle XIX:
2.1. Crisi de l’absolutisme i liberalisme ( nova forma de governar a Europa ) ( pàg. 110 del llibre de text )
2.2. Revolució francesa ( Napoleó Bonaparte i Maria Antonieta ) ( pàg. 110-111 del llibre de text )
VIDEO "JOSÉ BONAPARTE - REI D'ESPANYA"
3.1. Guerra de la Independència a Espanya ( pàg 112-113 del llibre de text )
BIOGRAFIA AGUSTINA D'ARAGÓ, LA DONA ARTILLERA
3.2 La primera Constitució i les Corts de Cadis ( pàg. 114-115 del llibre de text )
3.3. El regnat de Ferran VII ( pàg. 116 del llibre de text )
Segle XX:
4.1. La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra:
( Aportació de Dani al tema )
4.2. La Segona Guerra Mundial. El nazisme: Adolf Hitler. Ana Frank.
( Aportació de Dani al tema )
4.3. L’aprovació del vot femení: Clara Campoamor ( pàg. 132-133 del llibre de text )
L'any 1931, quan a Espanya es proclama la Segona República, les dones eren elegibles però, en canvi, no podien votar.Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les primeres dones diputades que van trepitjar les Corts i un dels seus objectius va ser lluitar fermament pels drets de les dones. Campoamor era molt conscient que això passava per una primera i gran conquesta: el vot femení. Però la seva lluita no va ser fàcil. Molt aviat va topar amb el primer obstacle: el seu propi partit, el Partit Republicà Radical. Els seus companys temien que les dones votessin influenciades per l'Església i, en conseqüència, que votessin la dreta, i li van girar l'esquena. Aquest argument es va anar generalitzant i va fer que Clara Campoamor s'anés quedant sola al Parlament en la seva defensa del sufragi universal. Però la seva lluita constant i, tot i les múltiples traicions, l'1 de desembre de 1931, Clara Campoamor va aconseguir el vot per la dona.
Clara Campoamor no va tornar a ser escollida com a diputada l'any 1933 i quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, va haver de marxar d'Espanya. Es va exiliar a Buenos Aires on hi va viure més d'una dècada. Mai més no va poder tornar a Espanya perquè sabia que l'esperava la presó. El 1955 es va instal·lar definitivament a Suïssa on va treballar en un bufet d'advocats fins que es va quedar cega. Va morir de càncer el 30 d'abril de 1972 a Lausana ( Suïssa ).
ENLLAÇ PEL·LÍCULA "LA DONA OBLIDADA"
4.4. La República i la Guerra Civil Espanyola ( pàg. 129-131 del llibre de text )
"Muerte de un miliciano" de Robert Capa
4.5. El franquisme ( pàg. 134-135 del llibre de text )
4.6. La postguerra
4.7. La Constitució Espanyola ( pàg. 148 – 151 del llibre de text )
