Com que participem als Premis de la mar, caldrà anar inspirant-se en aquest recull de poemes. Recorda ... sols inspirar-se, no copiar. Us animeu ? Ja hi ha qui ha fet el seu poema
La mar
Si t’agrada la mar
no la vesteixis amb estèrils disfresses
ni amb maquillatges d’anunci de l’Oreal,
deixa-la ressonar tal com balle, al natural.
Si t’agrada la mar
no li demanes menys remor d’aigua
si agitada s’aixeca a l’albada,
ni mar de capa si bonança d’onades.
Si t’agrada la mar
no li demanis més tons de blau marí
simplement acaricia-li la cara i la figura
prova de palpar-la en la seva senzilla complexitat.
Si t’agrada la mar
i la deixes ser com és
ella mateixa, per sí sola,
et descobrirà qui és.
Si t’agrada la mar,
no la vulguis mai fer teva
no la vulguis dur a cap port:
si
de debó t’estimes la mar
Ella, de nit, et vindrà a buscar,
serena i arrissada,
per acompanyar-te a alta mar.
Carmen Moreno
Aquest mar que sabem
Aquest
mar...
Quantes càndides criatures s'endú
de la ciutat, a
l’hora més tènue del capvespre?
Quants nins clamen al bosc
llunyaníssim del mar?
Es perderen al mar i ploren, jo ho sé bé.
(Jo
sé bé que hi ha dones
en la platja, que prenen amb els dits
cada ona
i l’alcen, com si fos un cobertor primíssim
i
poguessen trobar el goig íntim del fill.)
El
mar és com el pati d’un col·legi, un solar,
el cel ample
que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i
sense voravies.
El mar és l’ombra humida del Paradís. El
mar...
(Tornarem
altre vespre i tot serà distint.
Veuràs tu com Déu fa que
tot siga com vols.)
"Què
quiet,
què estrany que queda
l'aigua avui en dia,
no
és bo que l'
aigua
estigui tan quieta així".
Saltant onades
Saltant
onades
esclat d'adrenalina
jugant a viure.
Mar furient
Mar
furient
combat de vent i escuma
Gavines
aigua endins
volen d'onada a onada
EL PEIX
Tens
la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot
nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la
verdor dels pins,
la blavor del mar.
l'onada
s'alça i cau
cau
cau
l'onada
trenca
arran
de sorra tu i jo
qui
quina sorra
quina onada
el
vent
la proa talla el vent els ulls inquiets
la nit guspira
que s'apaga
el vent
l'aigua
el vent
l'onada
s'alça i cau
cau
cau
cau
l'onada
El
moixet es passejava
per la vorera de mar
i s’aturava a
mirar
un peix petit que nedava.
vénen a morir a la vora
inclinada de la
platja.
Entre la multitud d’estels
en trio un de
més brillant
que és situat cap a l’esquerra.
Quan
el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té
vergonya encara
i no vol que l’estimada
sigui vista, al
ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la
lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i
ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la
mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les
galtes
i un sospir d’enamorada
mou les barques mar
endins.
CANÇÓ
D’ANAR A NEDAR
Xip, xap, xip, xap,
tots a
l’aigua,
tota a l’aigua.
Xip, xap, xip, xap,
tots
volem venir a nedar!
Xip, xap, xip, xap,
ai, que em
mullo,
ai que em mullo.
Xip, xap, xip, xap,
ai que em
mullo tot el cap!
Xip, xap, xip, xap,
no
m’esquitxis,
no m’esquitxis,
Xip, xap, xip, xap,
perquè
estic molt constipat!
BARQUES
I ESTRELLES
L'estrella es mirava
a l'aigua del
mar,
onades de plata
la feien ballar.
Un vespre
va caure
i al fons se'n va anar
perquè la
cridava
l'estrella de mar.
Caragola,
conta
́m coses de la mar,
dis-me-les a cau d ́orella,
però no
em faces plorar.
Rossos cabells, blaus els ulls,
nacrada
carn, rialler...
El recordes, mariner?
Caragola,
vull
escoltar la remor
que tu gaudeixes al si,
de la
blavor
Rossos cabells, blaus els ulls,
nacrada carn,
rialler...
El recordes, mariner?
no despertes el meu cor
perquè esclatarà amb un plor,
però... no vull oblidar!
Conta ́m, conta'm, caragola,
Conta'm coses de la mar.
Rossos cabells, blaus els ulls,
nacrada carn, rialler...
El recordes, mariner?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada