ÍNDEX TEMA :
EDAT CONTEMPORÀNIA( Segle XVIII fins ara ):
Segle XVIII:
1.1. Revolució industrial a Europa ( pàg. 92 – 98 del llibre de text )
1.2. La industrialització a Espanya ( pàg. 102-103 del llibre de text )
Segle XIX:
2.1. Crisi de l’absolutisme i liberalisme ( nova forma de governar a Europa ) ( pàg. 110 del llibre de text )
2.2. Revolució francesa ( Napoleó Bonaparte i Maria Antonieta ) ( pàg. 110-111 del llibre de text )
VIDEO "JOSÉ BONAPARTE - REI D'ESPANYA"
3.1. Guerra de la Independència a Espanya ( pàg 112-113 del llibre de text )
BIOGRAFIA AGUSTINA D'ARAGÓ, LA DONA ARTILLERA
3.2 La primera Constitució i les Corts de Cadis ( pàg. 114-115 del llibre de text )
3.3. El regnat de Ferran VII ( pàg. 116 del llibre de text )
Segle XX:
4.1. La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra:
( Aportació de Dani al tema )
4.2. La Segona Guerra Mundial. El nazisme: Adolf Hitler. Ana Frank.
( Aportació de Dani al tema )
4.3. L’aprovació del vot femení: Clara Campoamor ( pàg. 132-133 del llibre de text )
L'any 1931, quan a Espanya es proclama la Segona República, les dones eren elegibles però, en canvi, no podien votar.Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les primeres dones diputades que van trepitjar les Corts i un dels seus objectius va ser lluitar fermament pels drets de les dones. Campoamor era molt conscient que això passava per una primera i gran conquesta: el vot femení. Però la seva lluita no va ser fàcil. Molt aviat va topar amb el primer obstacle: el seu propi partit, el Partit Republicà Radical. Els seus companys temien que les dones votessin influenciades per l'Església i, en conseqüència, que votessin la dreta, i li van girar l'esquena. Aquest argument es va anar generalitzant i va fer que Clara Campoamor s'anés quedant sola al Parlament en la seva defensa del sufragi universal. Però la seva lluita constant i, tot i les múltiples traicions, l'1 de desembre de 1931, Clara Campoamor va aconseguir el vot per la dona.
Clara Campoamor no va tornar a ser escollida com a diputada l'any 1933 i quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, va haver de marxar d'Espanya. Es va exiliar a Buenos Aires on hi va viure més d'una dècada. Mai més no va poder tornar a Espanya perquè sabia que l'esperava la presó. El 1955 es va instal·lar definitivament a Suïssa on va treballar en un bufet d'advocats fins que es va quedar cega. Va morir de càncer el 30 d'abril de 1972 a Lausana ( Suïssa ).
ENLLAÇ PEL·LÍCULA "LA DONA OBLIDADA"
4.4. La República i la Guerra Civil Espanyola ( pàg. 129-131 del llibre de text )
"Muerte de un miliciano" de Robert Capa
4.5. El franquisme ( pàg. 134-135 del llibre de text )
4.6. La postguerra
4.7. La Constitució Espanyola ( pàg. 148 – 151 del llibre de text )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada